La depressió no és sinònim de fragilitat ni de manca de voluntat. Es tracta d’una malaltia causada per factors biològics, psicològics i socials, i pot afectar qualsevol persona, independentment de la seva edat, gènere o situació socioeconòmica.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant del 5% de la població mundial pateix depressió, amb una incidència més elevada entre les ones. Tot i això, l’estigmatització social continua sent un dels principals obstacles: més de la meitat de les persones afectades no estan diagnosticades ni reben tractament.
Aquest trastorn té un impacte directe en la vida quotidiana, dificultant activitats com treballar, estudiar o mantenir relacions socials. En els casos més greus, pot comportar idees suïcides, fet que posa de manifest la necessitat d’abordar-lo amb rigor i sensibilitat.
La depressió també afecta infants i adolescents, tot i que sovint es manifesta de manera diferent. En els més joves pot expressar-se amb irritabilitat, apatia, dificultats de concentració o alteracions del son i l’alimentació.
Entre els factors que poden desencadenar-la hi ha l’estrès, les pèrdues personals, els antecedents familiars, les malalties cròniques o el consum d’alcohol i drogues. Tanmateix, en alguns casos pot aparèixer sense una causa aparent.
Els experts destaquen que la detecció precoç i un tractament multidisciplinari són claus per a la recuperació i la millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, també subratllen la importància de trencar estigmes i fomentar el reconeixement social de la depressió com una malaltia real.