Esceneoterapia

Sinòpsi

La present obra exposa de manera profunda i assequible les bases teòriques i pràctiques de l’escenoteràpia, especialment aplicada amb nens, adolescents i joves. De la mà de diversos professionals especialitzats, engloba els diferents àmbits d’aplicació d’aquesta disciplina, il·lustrant-los amb nombrosos exemples i procediments terapèutics.

L’escenoteràpia empra la dramatització amb finalitats terapèutics i educatius. Aquest efecte terapèutic consisteix en el fet que, en dramatitzar-los, un entra en contacte amb els propis conflictes latents de forma atenuada. Tal com l’espectador es lliura sense por als processos psicològics que ocorren en l’escenari o en la pantalla, o com el nen que interactua amb la realitat a través del joc, la dramatització compleix també una funció d’expressió, autoconeixement i apaivagament dels conflictes i pors latents.

El teatre pot tenir una funció terapèutica, fins i tot preventiva, en escenificar alguna cosa semblança a un somni o un joc, a través del qual s’estimulen processos de projecció i re-introjecció d’aspectes dissociats de la personalitat, facilitant així la integració personal i la maduració emocional. El fet de permetre expressar el sofriment i convertir-lo, per dir-ho així, en una «obra d’art» personal, pot contribuir a disminuir les ansietats i recuperar les capacitats creatives, donant una coherència unificadora a la diversitat de personatges que constitueixen el nostre self. L’escenoteràpia pot aplicar-se, per tant, a qualsevol àmbit de la relació assistencial que busqui integrar la complexitat de la persona.