El passat 9 de novembre, Luís Eduardo Estévez, psicòleg clínic, terapeuta EMDR i coordinador del Programa de Col·laboració amb l’Atenció Primària de la Fundació Vidal i Barraquer, va participar en el Congrés Nacional EMDR Espanya amb la Comunicació Oral del Programa d’Intervenció Psicoterapèutica en experiències vitals adverses i estrès posttraumàtic: Presentació del projecte i resultats preliminars.
Aquest programa neix de l’interès en el tractament de trauma de tres professionals de la Fundació Vidal i Barraquer (Luís Eduardo Estévez, Inma Ferrero i Noemí Figueroa) i les seves observacions al llarg de la seva feina.
“Moltes persones amb TEPT poden passar desapercebudes pels professionals d’Atenció Primària” (Lecrubier, 2014).
Durant aquest temps s’han detectat casos amb una història traumàtica prèvia on l’estressor recent està funcionant com desencadenant i la simptomatologia és la conseqüència de l’actuació de patrons de resposta apresos de forma implícita en el passat. Per una banda, ens trobem amb l’elevada prevalença d’experiències adverses o traumàtiques en les persones que s’atenen a les consultes del Programa de Col·laboració amb la Primària del CSMA de Sant Andreu (FVB). Per una altra banda, es constata que un grup nombrós de persones que arriben a aquest servei (PCP) amb diagnòstic de trastorn adaptatiu amb simptomatologia reactiva a un estressor recent i aparentment resistent a l’abordatge fet dels equips d’atenció primària.
“La prevalença del Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT) en dispositius d’Atenció Primària se situa en un rang d’entre el 2% i fins al 39,1%, amb un amitjana de 12,5%” (Spottswood et al., 2017).
Al grup de Trastorns Associats amb l’Estrès, l’agent estressant pot ser des d’esdeveniments vitals negatius (trastorn adaptatiu) a factors estressants traumàtics de gravetat excepcional (TEPT i TEPT-complex). Però els mecanismes podrien ser comuns.
Hi ha nombrosos estudis que identifiquen que el trauma psicològic és un factor de risc trasdiagnòstic de psicopatologia i la regulació emocional, un factor mesurador entre les experiències traumàtiques i la psicopatologia.
Els models de trauma proporcionen un marc conceptual seqüenciat en tres fases pel seu abordatge.
- Estabilització i reducció de símptomes.
- Tractament dels records traumàtics.
- Integració i la rehabilitació.
Tenint en compte aquestes apreciacions, des del Programa de Col·laboració amb l’Atenció Primària, s’ha dissenyat un Programa d’Intervenció Psicoterapèutica vertebrat a través de les tres fases d’abordatge del trauma, amb intervencions específiques plantejades per a cadascuna de les fases que integren la Psicoteràpia de Dessensibilització i Reprocessament a través de Moviments Oculars (EMDR) i Psicoteràpia Sensoriomotriu, posant especial accent a l’abordatge grupal com a element catalitzador del canvi.
Aquestes fases són:
- FASE 1: Estabilització i reducció de símptomes. La intervenció aplicada és la Psicoteràpia Grupal d’Estabilització i Regulació Emocional en Experiències Vitals Adverses i Estrès Posttraumàtic.
- FASE 2: Tractament de les memòries traumàtiques. La intervenció aplicada és el Grup de Reprocessament EMDR.
- FASE 3: Integració i la rehabilitació. La intervenció aplicada és el Grup d’Aferrament i Trauma Relacional.
En la seva comunicació oral al Congrés Nacional EMDR Espanya, Luís Eduardo Estévez va presentar com a conclusió que les intervencions plantejades permeten oferir atenció psicoterapèutica a un ample nombre de demandes de salut mental en els dispositius d’Atenció Primària. Oferint una contextualització psicobiogràfica del patiment present així com recursos per l’estabilització simptomàtics i la integració de les experiències passades. S’obtenen resultats prometedors pel que fa a eficàcia, utilitat i satisfacció.
“S’observa una elevada comorbiditat entre TEPT i altres problemes de salut” (Greene et al., 2016).
Altres Jornades
Durant aquest any hem participat en diferents Jornades en què hem presentat el Programa d’Intervenció Psicològica en Experiències Vitals Adverses i Estrès Posttraumàtic. El 8 i 9 de maig es va exposar a les X Jornades regionals d’Actualització en Psicologia Clínica, el Paper del Psicòleg Clínic en Atenció Primària del Servei Castellà-Lleonès de Salut celebrades al Complex Assistencial Universitari de Lleó (CAULE).
A finals de maig també vam participar en el XXIII Congrés Nacional i IV Internacional de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica a Cadis.
El 2023 es va participar en les XXIV Jornades de l’Associació de Psicoteràpia Analítica Grupal a Sitges, amb el lema ‘Temps incerts, vides inestables. La importància del grupal’.
Què és la EMDR?
La Teràpia de Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars (EMDR) és un mètode de psicoteràpia efectiu i amplament investigat. Ha demostrat ajudar les persones a recuperar-se d’un trauma i altres experiències angoixoses associades a problemes de salut mental com l’estrès posttraumàtic (TEPT), l’ansietat, la depressió i moltes altres patologies.
Tant la EMDR com les teràpies de tipus cognitivoconductual (TCC) han mostrat alts nivells d’evidència per al tractament dels records traumàtics. A diferència d’aquestes psicoteràpies, EMDR no requereix que la persona usuària parli en detall del problema o que dugui a terme tasques entre sessions. Per exemple, a la teràpia d’exposició es busca que la persona estigui en contacte amb les emocions que li genera el record sense evitar-lo, fins que es produeix progressivament un procés d’habituació, reduint el malestar.
En teràpia EMDR, la persona contactarà molt breument amb el record, per deixar pas a un procés associatiu amb altres records, sensacions o pensaments. Per tant, hi ha una disminució del malestar (dessensibilització), però es posa en marxa, també, un procés de múltiples associacions (reprocessament). Totes dues teràpies són efectives, però operen a través de mecanismes diferents.
Per la feina amb EMDR és important, no només tractar la memòria específica que està bloquejada, sinó les connexions entre aquesta experiència i situacions prèvies, que poden compartir els mateixos pensaments o sensacions associades. Un terapeuta EMDR treballarà amb l’usuari/ària en comprendre les arrels de les experiències traumàtiques, i en elaborar un pla de treball global per eliminar la seva influència al present.
La idea central del model EMDR, denominat Model de Processament Adaptatiu d’Informació (PAI), és que el sistema nerviós té mecanismes per processar i integrar tot el que ens va succeint, incloent-hi les experiències difícils o estressants.
A vegades, quan aquestes experiències són més intenses o complexes per la persona, el sistema es bloqueja i el record permanent emmagatzemat sense elaborar, amb les mateixes percepcions, pensaments, emocions i sensacions. Aquests records no processats no són font d’aprenentatge, sinó que poden donar lloc a problemes i símptomes al present, quan alguna cosa que ocorre es connecta amb aquestes experiències. La teràpia EMDR ha definit procediments per accedir i desbloquejar aquests records, i deixar així que el sistema nerviós pugui, finalment, integrar-los.
Dintre d’aquests procediments, un dels elements que es fan servir és el moviment ocular o altres formes d’estimulació bilateral del cervell (tàctil, auditiva).
Tot i que els moviments oculars han donat nom a la teràpia, és important tenir en compte que aquest element per si mateix no constitueix un abordatge terapèutic, i el seu ús aïllat no és recomanable.
Qui se’n pot beneficiar?
La teràpia EMDR ajuda a infants, nens i adults de totes les edats. Els terapeutes utilitzen la teràpia EMDR per abordar una àmplia gamma de problemes.
- TEPT i altres problemes relacionats amb el trauma com l’estrès.
- Ansietat, atacs de pànic o fòbies.
- Malalties cròniques i problemes mèdics.
- Depressió.
- Trastorns bipolars i psicòtics.
- Trastorns dissociatius.
- Trastorns alimentaris.
- Dols i pèrdues.
- Dolor.
- Ansietat pel rendiment.
- Trastorns de personalitat.
- Violència i abús físic, sexual i emocional.
- Trastorns de la son.
- Abús de substàncies i addicció.
- Violència i abús.
L’enfocament d’EMDR, en tot cas, no està centrat en el diagnòstic sinó en la base de cada trastorn, en un grau o en un altre, està infuïda per l’ambient en el que la persona s’ha desenvolupat i s’ha relacionat. Encara algunes patologies tenen importants components genètics, socioculturals o tòxics, EMDR treballa sobre les circumstàncies vitals no processades que contribueixen als problemes actuals.