Títol d’Expert Universitari en Acompanyament Espiritual

Programa

1) El subjecte de l’experiència espiritual: què és l’experiència espiritual? Com es configura psicològicament aquesta experiència? El primer bloc té com a objectiu explorar el contingut de l’experiència espiritual tant des de la perspectiva teològica com des de la psicològica. S’entén que aquesta experiència no es limita únicament a l’acompanyament interior, sinó que és multidimensional i afecta a la persona en la seva totalitat. Per tant, és crucial tenir una comprensió profunda del seu entorn i dels factors que han contribuït a la seva formació.

2) Expressions de l’experiència espiritual: la meditació i la pregària han estat tradicionalment considerades com a formes d’establir una relació personal. Ara, abordem l’expressió de l’experiència espiritual des de la perspectiva tant de l’espiritualitat com de la psicologia. Realment constitueix això una relació? Què ens ensenya aquesta experiència? Una experiència espiritual ha d’integrar les diverses dimensions humanes. Quines són les mediacions en les quals es concreten les diferents opcions espirituals? Pot ser un poder equilibrador i guaridor quan es viu de manera adequada. No obstant això, pot esdevenir destructiu si s’inclina cap a tendències morboses, patològiques o enganyoses sota l’aparença del bé. És essencial un treball personal perquè la persona que acompanya desenvolupi una especial claredat de judici.

3) L’acompanyant acompanyat: el terme “acompanyament” ha reemplaçat pràcticament al de “direcció”. La relació entre l’acompanyant i la persona acompanyada és inherentment asimètrica. Quines són les característiques que defineixen un veritable acompanyament i quins són els perills que l’amenacen, ja sigui per excés o per defecte? Ens endinsarem en les diferents modalitats que es presenten en la pràctica d’aquest servei espiritual. Qui exerceix l’acompanyament ha de posseir competències professionals que requereixen una preparació prèvia, especialment mitjançant l’experiència. A més, la supervisió és imprescindible. Aquesta pràctica, tot i ser poc estesa en l’àmbit de l’ajuda espiritual, troba una aplicació molt fructífera en el camp de la psicologia.

4) Acompanyament en les pèrdues i mancances. El procés de dol: el procés de dol constitueix la pedra angular de tota evolució humana. Per això, dediquem un mòdul a explorar la complexitat del dol, entès en un sentit ampli que no es limita únicament a la pèrdua per mort. La vida espiritual es fonamenta, entre altres coses, en un procés de renúncia.

5) Itineraris, etapes i problemes del creixement espiritual: el progrés espiritual, així com el desenvolupament humà en general, requereixen una lucidesa que permeti evitar desviacions per camins infructuosos. És evident que la societat consumista, la influència de la publicitat, les modes i les ideologies canviants actuen com a forces seductores. Ajudar a reconèixer aquests riscos i acompanyar les persones que es troben enmig d’aquestes amenaces és una de les tasques essencials de l’acompanyament. Determina la maduresa humana l’experiència espiritual? És possible que una persona amb certes psicopatologies tingui experiències del diví? Què entenem per experiència mística? Quin és el nucli d’aquesta experiència? Quins processos psicològics subjauen en l’experiència mística? Com podem acompanyar en les dimensions afectives i sexuals? Aquestes són algunes de les preguntes que explorarem durant el curs.

A qui va dirigit?

• Persones interessades en la psicologia i l’espiritualitat en la pràctica de l’acompanyament a persones.
• Persones de l’àmbit educatiu, tutors, consellers, responsables pastorals, encarregats d’acompanyar adolescents o joves en diferents etapes de la vida. També per a professionals de la salut, del sistema judicial, de la mediació, entre d’altres.
• Acompanyants espirituals que busquen fonamentar i supervisar la seva tasca.
• Persones que afronten situacions familiars que requereixen realitzar acompanyaments i buscar eines per abordar la seva tasca de manera adequada.

Informació