Els infants han d’afrontar el dol de la pèrdua d’uns pares i mares units que s’ocupaven d’ell conjuntament. També els hi sorgeix la por de si el/la seguiran estimant igual i seguirà sent important per ells.

La separació dels pares i mares mai és fàcil. Afecta especialment als nens i nenes ja que s’han d’adaptar a una situació nova i difícil. Normalment la separació arriba després d’un temps de deteriorament en la relació de parella. Tot i que pugui suposar un alleugeriment i el final d’una situació de tensió, sempre suposa un impacte emocional important pels fills i filles.

Per això cal deixar ben clara que la decisió l’heu pres vosaltres perquè no us enteníeu, però que ells no en són responsables. Però sobretot que continuen sent tant importants per vosaltres com abans encara que no compartiu tant de temps junts. De la mateixa manera que no us oblideu d’ells quan estan a l’escola o a casa els avis, ara tampoc ho fareu.

Els pares heu de seguir mantenint el mateix grau de responsabilitat i compromís envers els fills.

Cal parlar als nens amb sinceritat explicant-los que els pares no tornaran a viure junts, com serà la organització a partir d’ara: on viuran, qui els portarà a l’escola i com us comunicareu. Tot i que no fa falta deixar-ho tot lligat des d’un inici.

Sempre que sigui possible, el millor és explicar-ho conjuntament abans que un dels dos marxi de casa.

Segurament al principi us costarà a tots adaptar-vos a la nova realitat i s’ha d’anar en compte en no idealitzar la nova situació. Hem d’ajudar all nen/a a verbalitzar els seus sentiments i pensaments; i acceptar les emocions de ràbia, por, malestar, etc. Tot i que tampoc us heu d’inquietar si el nen aparentment no us mostra malestar, ni té la necessitat de parlar-ne gaire. Cal acceptar el seu ritme i les seves necessitats sense forçar-lo. És possible que mostrin el seu desacord o problemes associats amb la separació un temps més tard, quan prenen consciència de les conseqüències dels canvis i senten als pares prou tranquils per entomar-ho.

Nen trencant un dibuix dels pares divorciats. Foto via: Freepick

Els pares heu de comptar amb interlocutors (familiars, amics, etc.) que us ajudin a elaborar les emocions i sentiments que es desperten en la separació; i a entendre les motivacions pròpies i de l’altre. Així com també, a pensar què és el millor pels nens en cada moment. En aquests moments poden aparèixer queixes vers la ex-parella que poden sentir els fills, per exemple, quan parleu per telèfon o teniu una conversa mentre ells semblen distrets per altres coses.

Cal estar alerta i ser prudents de com i quan parlem de situacions complicades.

Algunes parelles es separen de forma força acordada i curosa, però en d’altres hi ha un pòsit de ressentiment i greuges viscuts molt gran, en un o els dos membres. Això fa molt complicat el control de l’expressió d’aquests sentiments davant dels fills. S’ha de procurar mantenir-los al marge del vostre malestar. D’altra banda, si un sent que està especialment encallat convé consultar amb un psicòleg.

Cal tenir cura de que es pugui mantenir la relació amb la família extensa (avis, cosins, etc.). Així garantim el màxim d’estabilitat de l’entorn del nen i de les relacions importants per ell. De fet quants menys canvis (i pèrdues) acompanyin la separació, millor: intentar mantenir la mateixa escola, les activitats extra-escolars, les rutines amb la família extensa, etc. També és convinent informar la situació als mestres el més aviat possible perquè es pugui fer suport al nen i acompanyar-lo des de l’escola.

Val la pena també tenir en compte que en un inici de la separació es pot necessitar deixar dormir el fill/a amb pare o mare per fer-se companyia mútuament. Aquesta situació, quan s’allarga, pot complicar molt l’arribada d’una nova parella. L’infant pot sentir que aquesta nova vinguda el ‘treu del llit’.

En el cas que un dels dos progenitors formi una nova parella, cal evitar comentaris que intentin substituir l’altre. S’ha d’evitar anomenar papa o mama a la nova parella o fer comparacions que intentin substituir l’altra. Si la nova parella té altres fills convé que trobeu moments per estar a soles amb els vostres fills.

Heu de tenir present que per tal que el nen es senti segur en el seu creixement emocional necessita l’afecte de tots dos progenitors.

Tingueu en compte que en la manera de viure la separació hi incideix l’edat i la personalitat de cada nen. Però també és molt important com els pares i mares viviu i enfoqueu aquesta separació.