Estudiar, treballar, tenir a càrrec els nens o persones grans, la criança dels fills i filles, els ‘hobbies’, tenir cura de la llar i un llar etcètera que també volem compaginar amb la nostra vida social. El mindfulness ajuda a que s’aturi l’estrès que comporta combinar tot l’anterior.
Petits i grans ens veiem reclamats per les presses i la manca de temps; sotmesos a un bombardeig d’estímuls i endinsats en un soroll constant. La criança dels fills s’ha convertit en una tasca altament complexa i s’hi afegeixen les dificultats per comptabilitzar-la amb el món laboral. La conseqüència més evident d’aquesta multitasca és el funcionament en pilot automàtic: el nostre cos està present en el lloc que ens trobem però, la nostra ment es troba dispersa, lluny de l’acció que realitza el cos, rumiant altres situacions que també ens reclamen.
Vivim en un món accelerat, de vegades confús i sovint incert.
Així, sense ser gaire conscients, acabem automatitzant gran part de la nostra vida. Ens centrem en les tasques a fer sense estar realment presents: el sopar, els deures, la bugada, les extraescolars, els e-mails per respondre, els missatges que arriben per WhatsApp, el joc que em vull descarregar, la tecnologia que ens sedueix i ens segresta, etc. l’estrès permanent i després l’ansietat, el desànim, l’esgotament crònic, etc. i els nens que creixen enmig de tot aquest ritme frenètic: abocats a l’acció i al fer, i desconnectats de la reflexió i el ser.
Per tot això, necessitem trobar un moment de pau i tranquil·litat. Aquí entra en joc el mindfulness.
QUÈ ÉS EL MINDFULNESS?
Kabat Zinn, J. Al 1979 ho va descriure així:
“És la consciència que es desenvolupa quan estem plenament atents al moment present, sigui aquest com sigui, amb una actitud d’apertura, és a dir, amb acceptació i sense judici ni reacció a l’experiència (interna o externa) amb la que ens trobem”.
La proposta que parteix del mindfulness justament ens pot ajudar a aturar aquests processos hiperactius en els quals ens trobem immersos a nivell social i personal
Quan parlem de mindfulness, parlem d’una tècnica mil·lenària integrada en les pràctiques espirituals de meditació budista. En el nostre món occidental s’ha buidat de contingut religiós i s’ha encaminat cap a un objectiu associat a la qualitat de vida: la reducció del patiment físic i/o mental que resulta d’un estil de vida més integrat i conscient. Les pràctiques bàsiques es centren en l’atenció a la respiració i a les sensacions corporals, per la qual cosa romandre atent als sentits esdevé una font de connexió amb un mateix i de relaxació que reforça el sistema immunitari.
Les investigacions en neurociència avalen els efectes beneficiosos a nivell cerebral i les millores significatives en les àrees del còrtex prefrontal del cervell, encarregades d’integrar les funcions executives (atenció, concentració, planificació, organització, control de la inhibició, flexibilitat, etc.). Els beneficis també s’han objectivat en pacients amb dolor crònic, trastorn depressiu i en la reducció d’estrès. Alguns països com el Regne Unit l’han implementat en el seu sistema nacional de salut i actualment s’investiguen els beneficis en nens diagnosticats de TDAH i altres trastorns d’ansietat.
MINDFULNESS I VINCLE FAMILIAR
La pràctica habitual de mindfulness es pot fer extensiva a tota la família de manera que si invertim uns quants minuts al dia en treballar l’atenció plena amb els nostres fills els podem ajudar a aturar-se, concentrar-se en els mateixos, relaxar-se al final del dia integrant cos i ment. Es tracta que, tot jugant, els petits vagin adquirint un ventall d’eines per relaxar-se i connectar amb ells mateixos. A més a més, si ho fem plegats, estarem reforçant els vincles i compartint una activitat agradable i divertida en família. Alguns exemples d’exercicis que podem practicar són aquests: