El GREMAIP també està pensat per poder incloure i donar suport a recerques que es puguin portar a terme en els diferents centres i serveis de la FVB i institucions properes, en unitats especialitzades o tècniques concretes com l’estudi de grups, atenció a dones maltractades, a persones sordes, adopcions, trauma, suïcidi, COVID, etc.
Actualment compta amb les següents línies de recerca:
MENTALITZACIÓ
MENTALITZACIÓ PARENTAL
La mentalització és definida com la capacitat per apreciar i esbrinar els estats mentals subjacents a la mateixa conducta interactiva i a la de l’altre, en un moment interactiu determinat. La mentalització parental es refereix a aquesta capacitat en el context de la interacció amb el/la fill/a. Una operacionalització de la capacitat de mentalització parental és el funcionament reflexiu (FR) parental, és a dir, la capacitat per a reflexionar explícitament, en el discurs verbal, sobre els estats mentals propis, com a pare o mare, i en aquells de l’infant, per a ‘tenir en ment la ment del fill/a’. La recerca que actualment s’està portant a terme en mentalització parental, té com a objectiu posar de manifest la interrelació entre el funcionament reflexiu parental i el desenvolupament infantil copsant cada vegada millor, la complexitat de la interacció parental. La recerca internacional està demostrant l’elevada rellevància del FR parental en el desenvolupament i la salut mental infantil.
AVALUACIÓ D’INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES
AVALUACIÓ D'INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES
L’avaluació empírica dels resultats de les intervencions és, en l’actualitat, una responsabilitat i un interès assumit per la majoria dels models d’intervenció en salut mental i benestar. L’evidència provinent de la pràctica assistencial, permet apropar la pràctica clínica a la recerca, facilitant la descripció i anàlisi de la seva complexitat. La recerca en l’avaluació sistemàtica dels resultats de les intervencions psicològiques portades a terme en diferents equipaments assistencials, des de la primera infància a la vida adulta, permetrà un disseny de polítiques assistencials coherents i basades en l’evidència. L’avaluació sistemàtica dels resultats es contempla des de diferents perspectives (des del punt de vista del clínic, des del punt de vista dels pares o cuidadors i des del punt de vista de l’usuari, adult, jove o infant) i reverteix directament en els diferents nivells de l’assistència (pacient, clínic, equip, recerca i polítiques assistencials). En aquest sentit, la recerca que sorgeix de l’avaluació sistemàtica dels resultats de l’activitat assistencial és una de les vies que ha de permetre assolir una major qualitat.